Guitarres i més…

Xixarrila

La Xixarrila és una Jackson Soloist SL2H que he utilitzat a moltíssims bolos. Fabricada a USA per encàrrec meu al 2.001 aproximadament. És la primera guitarra que vaig poder escollir els acabats. Sent esquerrà sempre t’has de conformar amb el que trobis a les botigues.

Les Paul

La tinc des del 2018 i encara no sé com he trigat tants anys a tenir una Les Paul. A més aquest model està pensant per tocar-la no per tenir-la penjada al menjador. És un grandíssim instrument amb alguns detalls de disseny i electrònica que la converteixen en una guitarra molt versàtil.

Strat

La Fender Stratocaster la vaig comprar l’any 1983 a New Phono de Barcelona. Va ser la meva segona guitarra elèctrica i encara quan l’agafo sento que és un instrument molt especial. Tots els defectes d’acabat que té li he fet jo mateix al llarg de gairebé 40 anys junts.

La Isleta

La Isleta, com li diem a casa, és una Camps FLC11 (Banyoles). Vaig provar una dretana a una botiga de Barcelona i em vaig quedar enamorat. La vam encarregar perquè no tenien cap esquerrana i va ser el meu regal d’aniversari un any. Tot i ser una guitarra de flamenc pot arribar a tenir un so molt dolç com es pot escoltar al disc de la QeL Xiberta. M’agrada molt que tingui uns greus molts suaus a diferència de la Parramón amb la que vaig estudiar.

L’acústica

L’acústica de la casa és una Taylor amb l’escala una mica més curta del normal. Sona de vici i com acústica és super còmoda. L’únic més criticable és el sistema de captació. sona força natural però té poquíssima sortida i si no tens molta cura pot tenir soroll de fons.

Ukelele

Me’l van regalar un any per reis, és divertit i va molt bé si has de marxar un cap de setmana i no tens l’opció d’endur-te una guitarra. No l’he hagut de tocar mai a cap bolo, fins ara.

El baix

És el baix Warwick més senzill que construeixen i em va costar força fer-li un bon quintatge perquè sonés ben afinat. L’utilitzo a algun trocet de bolo amb Hnos. García.

Llaüt

Un llaüt molt semblant a aquest es va comprar el meu pare a Casa Parramón el dia que em va regalar la guitarra d’estudi pel conservatori. Ja no pot tocar i fa poc que me l’ha donat. Curiosament tot el que em surt dels dits són les melodies que tocava ell. Em faria molta il·lusió poder treure’l algun dia en públic.